OSCAR WILDE

Òscar Wilde

"El millor mitjà per a fer bons als nens és fer-los feliços"

Tan sols hi dos mons; l'un existeix sense que hom en parli; aquest és l'anomenat món real, perquè no cal parlar-ne per percebre'n l'existència. L'altre és el món de l'art: hom ha de parlar-ne, perquè de no parlar-ne no existiria.


Biografia:

Òscar Wilde va néixer a Dublín l’any 1854.
Fill d’una família protestant, els seus pares eren unes persones molt distingides i alhora excèntriques. El seu pare William Wilde era un metge de reputació internacional. La seva mare, Jane Elgee, va ser una dona culta i amb un esperit independent, era una nacionalista irlandesa fervent.  

La formació intel·lectual de Wilde s’ajusta perfectament a les expectatives de l’època i de la seva condició social. L’any 1871 estudia a la universitat de més prestigi de la Irlanda de l’època, el Trinity College de Dublín. Wilde s’acosta a la cultura grega i a l’hel·lenisme.

Als 20 anys Wilde va guanyar una beca per anar a estudiar a Oxford. L’any 1878 guanya un prestigiós premi literari a Oxford, el Newdigate de poesia.

L’any 1882 viatja als Estats units per fer un seguit de conferències sobre l’art i les seves idees estètiques. L’any 1883 s’instal.la a Londres amb la seva muller, Contance Lloyd. L’any 1885 neix el seu primer fill. Un cop casat Oscar Wilde continua fent conferències i escrivint crítiques de llibres.  L’any 1886 Wilde comença una doble vida, estableix amistats amb joves d’Oxford amb els quals té relacions sexuals.

L’any 1889 Wilde viu uns anys d’una intensa creativitat literària i d’una recerca desenfrenada del paler en l’àmbit personal. Durant aquest anys tot el seu talent es centre en obres teatrals, en què es burla de la societat victoriana amb un humor fi i irònic.

L’any 1890 publica El retrat de Dorian Gray, la novel.la decadent més representativa del gènere. Al 1895 s’estrena la comèdia de Wilde, La importància d’anomenar-se Ernest.

L’any 1895 el pare del seu amant, lourd Douglas, porta a Wilde als tribunals acusant-lo d’homosexual (un comportament a Anglaterra estava prohibit). Wilde va ser condemnat a la pena màxima: dos anys de presó i de treballs forçats. Wilde passa de ser un home admirat socialment a ser un home humiliat i menyspreat. Una vegada està a la presó, el seu amant, lord Douglas, no el visita en cap ocasió, ni li ofereix suport de cap tipus, és a dir, li dóna completament l’esquena. Des de la presó, Wilde, li escriu una carta al seu amant, que posteriorment es publicaria amb el nom ‘De profundis’ (1897). L’últim que escriu Wilde és la Balada de la presó de Reading. Quan va sortir de la presó es va instal·lar a París on va morir l’any 1900.

Quan va entrar a la presó totes les obres de Wilde van ser enretirades de les llibreries. Vuit anys més tard de la seva mort, Robert Ross (un amic que sempre va estar al seu costat) va reeditar les obres de Wilde i començava el procés de revalorització de l’autor.   

Els seus contes traduïts en català:


El Gegant egoista

Títol: El Gegant egoista

Autor: Oscar Wilde

Il·lustració: Nicoletta Costa

Traductor:  Roberto Piumini

Enquadernació:  Rústica

Editorial: LABERINTOEDICIONES

ISBN: 9788484835141

Any d'edició: 2011

Lloc d'edició: Barcelona


Sinopsis:
Un gegant tenia un jardí molt bonic on tots els nens i nenes anaven a jugar al sortir del col·legí. Però quan el gegant va tornar d'un llarg viatge va prohibir als nens que juguessin al seu jardí. El gegant no sabia que el seu jardí era bonic gràcies als nens i nenes que hi jugaven, i quan va arribar la primavera el seu jardí no va florir. Un dia els nens es van col·lar a jugar i el jardí va tornar a florir, llavors el gegant es va adonar que havia sigut molt egoista. I en aquell moment va veure que hi havia un nen plorant perquè no podia pujar a l’arbre i el va ajudar, el nen li va fer un petó i l’arbre va florir. Al ajudar aquest nen, els altres nens van veure que el gegant no era dolent i es van quedar a jugar al jardí, i així el gegant tornava a tenir un jardí molt bonic. Però aquell nen que li va fer el petó va desaparèixer i el gegant l’enyorava. Fins que un dia aquell nen va tornar i el gegant va veure que tenia unes ferides a les mans i als peus, el gegant li va dir que mataria a qui li havia fet mal i el nen li va respondre que no havia de matar ningú perquè eren les ferides de l’amor.

El príncep feliç

Títol: El príncep feliç

Autor: Oscar Wilde

Editorial: Combel

ISBN: 9788478644841


Any d'edició: 2000

Lloc d'edició: Barcelona


Sinopsis:
Aquesta història parla d’un príncep que tenia una vida fàcil i luxosa, i vivia completament despreocupat per tot allò que passava a l’altra banda del mur del seu palau; li deien el príncep feliç. Quan va morir es va convertir en una estàtua recoberta de fines làmines d’or, amb els ulls de safirs brillants i amb un gran robí vermell al pom de l’espasa. L’estàtua estava situada a la part alta de la ciutat i tothom l’admirava. Però el príncep ja no era feliç, perquè des de la seva colina podia observar la misèria i la pobresa de la gent.

Un dia una oreneta que passava per la ciutat direcció a l’Àfrica, es va refugiar als peus de l’estàtua i es va adonar que estava plorant. L’oreneta es va compadir de la tristesa de l’estàtua i la va ajudar a repartir l’or que l’envoltava, els safirs dels ulls i el robí de l’espassa, per a totes les persones de la ciutat que ho necessitaven. L’oreneta havia d’emigrar, però no va voler deixar el príncep perquè l’estimava massa, i finalment va morir de fred als seus peus. 

L’alcalde al veure que l’estàtua del príncep feliç ja no disposava dels seus metalls preciosos, va manar que l'enretiressin i el fonguessin. Però vet aquí que el cor de plom del príncep no el van poder fondre.

 
El fantasma de Canterville

Títol: El fantasma de Canterville

Autor: Oscar Wilde

Il·lustrador: Pablo Soler

Traductor: Antonio García Llorca

Editorial: Castellnou Edicions

ISBN: 9788483452158

Any d'edició: 2007

Lloc d'edició: Barcelona



Sinopsis:
En un castell típicament europeu, on habita des de fa segles un fantasma,  s’instal·la una família nord-americana. Pragmàtics i incrèduls, els nous habitants del castell no reaccionen  com és d’esperar  davant les aparicions del fantasma, que molt deprimit demana ajut a la nena de la família. La nena no s’espanta ni es burla del fantasma, simplement l’escolta i se’n compadeix, i així salva l’ànima del fantasma i pot descansar per sempre més.



L’amic lleial


Títol: El príncep feliç i altres contes

Autor: Oscar Wilde

 Il·lustrador: Mim Juncà

Traductor: Lluís Nonell

Editorial: Abadía deMontserrat.

ISBN: 978-84-7826-345-5

Any d'edició: 1992

Lloc d'edició: Barcelona

Sinopsis:
Un passerell explica a una rata d’aigua la història de dos amics. Un honrat mosso anomenat Hans, de bon cor, que era humil i treballava el seu jardí. Hans tenia molts amics, però el més proper a ell era el gran Hugo, el moliner. -Els amics veritables ho comparteixen tot-solia dir el moliner, i Hans assentia. El moliner es va aprofitar de la bona fe del jove, sempre li prometia que li donaria un carretó, i li demanava continus favors emparant-se en la suposada amistat que els unia. El noi sempre de bon cor, feia tot allò que el moliner li demanava fins al punt de descuidar la seva feina. El pobre Hans en el seu últim intent per satisfer al moliner, va haver de sortir sota una cruel tempesta; no podia ni veure per on anava, va sortir del camí i va estar vagant per l'erm, que era un paratge perillós ple de pous profunds, va caure en un ells i es va ofegar. Tot el món va anar a l'enterrament del petit Hans perquè era molt estimat. I el moliner estava al capdavant del dol.

El coet extraordinari

Títol: El gegant egoista i altres contes

Autor: Oscar Wilde

Il.lustrador: P.J. Lynch

Traductor: Salvador Oliva

Editorial: Vicens - vives

ISBN: 8431646993

Any d'edició: 2007

Lloc d'edició: Barcelona

Sinopsis:
El rei prepara una gran festa per celebrar la unió matrimonial del seu fill amb una princesa russa. L'últim gran espectacle de la festa consistirà en un gran focs d'artifici. La nit anterior a la boda els coets (dels focs artificials) es posen a parlar entre ells. Tots estan molt contents de poder participar al casament. Hi ha un coet molt vanitós que només pensa en ell mateix i vol destacar dels altres, per això pressumeix de sensibilitat, plorant per una hipotètica tragèdia futura dels prínceps. Quan arriba l'hora dels focs d'artificis, el coet està tan moll d'haver plorat que no es pot encendre. El millor que tenia era la pólvora, però la tenia tan molla de llàgrimes que no va servir de res.

El fill de l'estrella

Títol: Contes per a nens d'Oscar Wilde

Autor: Oscar Wilde

Il.lustrador: P. Craig Rusell

Traductor: P. Craig Rusell

Editorial: Junior, cop.

ISBN: 8447800113

Any d'edició: 1992

Lloc d'edició: Barcelona

Sinopsis:
Uns llenyataires troben al mig del bosc un nen caigut d'una estrella i embolicat amb una manta dorada. Un dels llenyataires, tot i ser molt pobre, adopta al nen. Però quan el nen es fa gran és vanitós i altiu, i rebutja als qui l'acullen perquè es veu a sí mateix bell i elegant. Maltracta els animals i a les persones. Tothom l'odia. Fins que un dia una vagabunda afirma ser la seva mare i ell també la rebutja. A partir d'aquell moment es torna lleig: amb cara de gripau i pell de serp. Això el fa reflexionar i inicia la busqueda de la seva mare.



El rossinyol i la rosa


Títol: El príncep feliç i altres contes

Autor: Oscar Wilde

Il·lustrador: Mim Juncà

Traductor: Lluís Nonell

Editorial: Abadía deMontserrat.

ISBN: 978-84-7826-345-5

Any d'edició: 1992

Lloc d'edició: Barcelona

Sinopsis:

Un estudiant es troba amb la inquietant situació que la seva enamorada li diu que ballarà amb ell, a la gran nit de festa final, amb la condició que li porti una rosa vermella. Això li suposa una gran tragèdia, perquè no troba ni una rosa vermella per enlloc. El rossinyol és testimoni del plor i la desesperació de l’estudiant i li diu que l’aconseguirà. "L'estudiant va alçar els ulls de la gespa i va escoltar el rossinyol, però no va entendre què li deia perquè només sabia les coses que s'aprenen als llibres" El rossinyol canta tota la nit abraçat a les espines d’un rosal, fins que al final una espina li travessa el cor i amb la seva sang creix una rosa vermella. El rossinyol mor però l’estudiant de bon matí troba la buscada rosa vermella. Li porta a la seva estimada, però aquesta deprecia la rosa perquè prefereix joies de ‘debò’. I l’estudiant considera l'amor una bestiesa, torna a la seva habitació, treu un llibre i comença a llegir.

L'home que explicava històries
Títol: L'home que explicava històries.

Autor: Oscar Wilde

Editorial: Toray

Any d'edició: 2004

Lloc d'edició: Barcelona.

Sinopsis:
Hi havia una vegada un home molt estimat del seu poble perquè explicava històries. Cada matí sortia del poble i, quan tornava a la nit, tots els treballadors del poble, havent bregat tot el dia, es reunien al seu entorn i li deien:
- Conta'ns, què has vist avui?
Ell explicava:
-He vist al bosc un faune que tenia una flauta i que obligava a ballar un cèrcol de silvans.-Conta'ns encara, què més has vist? -deien els homes.
-En arribar a la vora del mar, a la cresta de les onades, a tres sirenes que pentinaven els seus cabells verds amb una pinta d'or.
I els homes l'apreciaven perquè els contava històries.
Un matí va deixar el poble, com cada matí... Però en arribar a la vora del mar, heus aquí que va veure tres sirenes que, a cresta d'onada, es pentinaven els cabells verds amb una pinta d'or. I en continuar la passejada, arribant prop del bosc, va veure un faune que tocava la flauta i un cèrcol de silvans...
Aquella nit, quan va retornar al poble, i com cada dia, li preguntaren:
- Vinga, conta, què has vist?
Ell va respondre:
-No he vist res